UNA SETMANA BOJA...

Aquesta setmana ha sigut molt boja, però no perque hagi fet algo especial i m'ho hagi passat de conya, sino perque dilluns la meva mare estava molt griposa, i dimarts al matí la meva germana em va trucar que estava preocupada per la mare, estava molt encostipada, tenía molta tos i li feia molt de mal l'esquena, i que a la nit aniria cap a casa seva, per anar dimarts al matí al seu metge del CAP. Li vaig dir que aniria a buscarla amb el cotxe, que en Lluis m'acompanyaría i aixi evitariam que agafés fred. Precisament el dia que mes fred va fer a Barcelona, i a d'alt de la montanya que es on viu la meva germana, tocant el Tibidabo.
Quan la vem anar a buscar, em vaig espentar de veura-la en aquell estat. Gemegava tot el camí, i estava amb molta tos, fred, i francament estava molt tocada. Potser l'hauria d'haver obligat d'anar al Hospital perque la veiesin aquella mateixa tarda, però no va voler de cap manera, no tenía ganes de que la fessin esperar a la sala d'urgències d'un Hospital. Ella volia anar a casa i demà al mati ja tenia hora amb la seva Dra. del CAP, en qui tenia molta confiança pq feia molts anys que la tractava. Tot i aixi quan vem arribar a casa seva, vaig trucar al metge del 061 perque vinguessin a casa a donar-li una ullada, no m'enrafiava gens de com estava. Tenia a mes a mes aquell dolor d'esquena que no la deixava respirar. Em vaig espantar de veura-la aixi. Realment, mai havia vista a la meva mare en situació assemblant.
Bé, al metge va arribar i després d'observar-la li va diagnosticar bronquitis i ens va receptar antiviotic. Tot i aixi, al demà següent, aniriam al seu metge amb l'informe d'aquell metge i que ens digues que feiam.
Al endemà a les vuit del matí hi era a casa de la meva mare, ella s'havia aixecat i gairabé estava mig vestida; la vaig ajudar a que s'acabés de vestir i vem anar amb el cotxe fins al CAP.
En quan vem arribar i la Dra. la va visitar, ja li va dir que hi seríem una bona estona aquell matí. No li agradava gens el seu estat i s'havia de fer unes radiografies per veura-ho millor.
La meva mare es va desmoronar en aquell moment. No sé que li va passar pel cap, bé, si que ho sé, el pitjor de tot el que té, es que té el cor trencat i l¡anima també. Des de la mort del meu germà, David, fa uns mesos per un accident de moto, la meva mare no te ganes de res, només li faltava trovar-se en aquell estat. Va començar a plorar, i estava desconsolada com no la havía vist mai. El pitjor es la meva impotencia per canviar les coses, no es pot lluitar contra el que es evident, i el destí de cadascú. Però fa mal, perque sé que d'aquesta s'en sortirá, però d'aquest buid que té, d'aquesta tristó que tenim tota la família, d'això no sé si ens assortirem.
Bé, després de totes les proves que li va fer la Dra. ens va confirmar que tenía una neumonía. Ja em pensava que la veia ben fotuda.. Aquell dia la vaig dur a casa i em vaig quedar amb ella, primer vem anar a la farmàcia, i després vaig anar a comprar coses per fer el menjar i coses que li feian falta.
Durant aquell dimecres no va menjar gairabé res, només anava bebent el que la Dra. ens havía dit. Vaig tornar al dia següent, i a l'altre i a l'altre i..

Demà es dia 9 de març, dia de les ELECCIONS GENERALS. Anirem a votar, no sigui que tornin els altres, no sé si la meva mare es trobará bé per anar al Col·legi Electoral, ja veurem demà...
Bona nit