Avui fa onze anys que ens vas deixar. Encara que clínicament en fa molts mes, perquè la teva llarga i odiosa enfermetat ens va deixar sense tu molt abans de que marxessis per sempre.De vegades hi penso amb que moltes coses que destacaven de tu, quan eres jove, que recordo que jo les trobava una feblesa teva, com ara que eres una persona molt sensible. Era tan fàcil veure’t riure com veure’t emocionat, per una pel·lícula, per una cançó, per alguna paraula nostre, per qualsevol cosa. Jo recordo que ho trobava un defecte teu, i es molt curiós com a mesura que anem madurant, aquelles coses que trobàvem febleses, ara en canvi em sembla un dels teus millors valors. Que en tenies molts. I el graciós del cas, es que jo soc igual de sensible que tu, potser per ser dona sé dissimulà millor que tu, però es tan fàcil fer-me riure com plorar. M’emociono enseguida i per tot. Però ara sé que això, ben al contrari que el nostre defecte, es una bona virtut.
Una altre qualitat que recordo teva, era la teva humilitat. Sempre tenies la humilitat per davant de tot. I es notava quan et trobaves amb qualsevol veí, conegut o familiar, com a tothom li agradava saludar-te i petar la xerrada amb tu.
Eres una bona persona i et vull fer saber que n’estava molt orgullosa de tu.
He volgut dedicar-te aquest post, avui, dia 13 de novembre del 2009.
Gracies PARE!
Molt i molt maco!!!
ResponderEliminarJo recordo ser la seva nena petita, m'asseia a les seves cames i em feia petons i abraçades, aquells petons amb tan d'amor d'un pare orgullos envers als seus fills, creec que els petons del pare eren especials, ens demostrava el molt que ens estimava.
Recordo una de les seves ultimes abraçades, va ser tan emocionant, van ser dècimes de segon que ell em va demostrar que era conscient amb qui estava abraçant, i això em va fer molt feliç.
T'estimo germana meva
una dedicación preciosa, tienes razón cuando nos hacemos mallores, nos vamos dando cuenta que aquello que creíamos era un defecto, es una gran virtud.
ResponderEliminarUn besito.
Me costó leer, y aún estoy pensando si PARE es padre, pienso que si.
ResponderEliminarHasta que pasaron 13 años de la muerte de mi padre, no entendi muchas de sus actitudes.
Una preciosa homenaje a tu padre.
Petonets
Per sort i han coses que el temps no esborra, i es en aquestes que en guardes un bon record per sempre.
ResponderEliminarUna gran dedicatoria.
Una abraçada de recolzament
Què preciós!!!!!!!!!! M'has emocionat!! a mesura que passa el temps és quan ens adonem de com eren les persones que no tenim ara al nostre voltant, i gràcies a això els mantenim vius als nostres cors.
ResponderEliminarPreciós Azu, un petó i una abraçada molt forta per les dues germanes.
Hola Azu, ho sento molt, es molt bonic el teu post recordan aquella figura tan important per nosaltres com es un pare, jo el recordo amb molt carinyo, ell va morir quan jo tenía 18 anys i el 48, massa jove per marxar.Petonets guapa.
ResponderEliminaryo tambien perdi a mi padre ... hace mucho tiempo, 20 años , es increible elvacio que dejan ... como dia tras dia su recuerdo sigue vivo ... preciosa entrada...
ResponderEliminarSeguro eres digna hija de tu padre. Esa sensibilidad te hace grande. No la abandones nunca preciosa. Un beso muy fuerte para tí. Has hecho un emotivo recuerdo de una persona que te marcó en la vida.
ResponderEliminarBesitos guapa
Preciosa dedicatoria a tu padre. Me ha costado algo entenderlo, pero he visto mucho sentimiento.
ResponderEliminarUn beso fuerte!!
N'estic segura que sigui on sigui t'ha dibuixat un dolç somriure, AZU.
ResponderEliminarUn homenatge preciós!!!
Jo vaig perdre el meu va fer 10 anys i com tu, també cada cop veig més clar el molt i molt que ens arribaven a assemblar en tot.
Una abraçada.