La fuerza no proviene de la capacidad
física sino de una voluntad indomable


jueves, 21 de enero de 2010

Demanant un taxi - Relats Conjunts


Era un dia molt plujós. Era tard i només tenia ganes de tornar cap a casa. Encara li quedava molta estona, fins que hi arribés a casa seva, però quan abans agafes un taxi, abans arribaria a l’aeroport. Va aixecar la mà per parar un que venia amb el cartell de lliure, però aquest no es va aturar. Potser ja havia treballat prou. Va estar esperant si en veia algun altre amb el cartell de lliure, però no va haver-hi sort. De sobte es va recordar que en el viatge d’anada el taxista que l’ havia agafat al aeroport, li havia donat una targeta per demanar un taxi per telèfon. Va fer malabarismes amb el paraigües i va comença a regirar la bossa, aviem on la havia desat. Es va emprenyar amb ella mateixa per ser tan desorganitzada i comprar-se bosses tan grans. Al final la va trobar, i va trucar. Li van dir que trigarien deu minuts en arribar, si el trànsit ho permetia. Aquelles hores i amb pluja, a la ciutat era un caos circular amb cotxe. Es va començar a posar nerviosa, perquè els minuts passaven volant i l’avio s’enlairava en 50 minuts. Portava la targeta d’embarcament, però no podia refiar-se massa.
Quan per fi va arribar el taxi, va mirar el rellotge i li quedaven 30 minuts per arribar i embarcar. Per sort no hi havia gaire distancia d’aquell carrer fins l’aeroport. El taxi més que córrer es va enlairar, quan ella li va explicar la pressa que tenia.
Va baixar del taxi, i encara que tenia moltes ganes d’encendre una cigarreta, va preferir no perdre temps i començar a corre cap a les escales que la pujaven fins la porta d’embarcament. Anava suant, encara que el temps era fresc, però des de bon matí que llevat, s’havia passat el dia corrents i amb angoixa per no fer tard. Quan per fi va arribar a la porta que anunciava la sortida d’aquest vol cap a Barcelona, va respirar tranquil·la, va trucar a casa per avisar que ja sortia el seu vol, encara que hi havia per 20 minuts mes, per la pluja que estava caient a l’aeroport.
Va fer un repàs ràpid a les anotacions que havia pres en aquella agenda que sempre l’acompanyava; Com sempre, es qüestionava si valia la pena tanta entrega i tantes hores fora de casa, a canvi del sou que cobrava. Des de que l’havien ofert aquest lloc amb mes responsabilitat, que li permetia comprar-se millor roba, i permetre’s algun capritx de tant en tant, que notava que ja no era tan feliç com abans. Aquella tasca li aportava massa feina i la exprimia massa. Però aquell va ser el darrer dia, havia anat a parlar amb el de Recursos Humans, per dir que plegava. Això no estava fet per ella, i per sort s’ha n’havia donat compta a temps. No li preocupava el seu futur, ja sen sortiria. En aquell moment van anunciar la sortida del vol i va començar a somriure d’orella a orella.

9 comentarios:

  1. Déu n'hi do quin dia ha tingut la teva protagonista! No m'estranya que finalment hagi pres aquesta decisió. M'agrada molt el teu relat Azu i que t'hagis animat!

    PD. No sé si ho saps, però has de fer-li el link amb la pàgina de Relats Conjunts i comunicar-los el link amb el teu post.

    Mil petonets, wapaaa!
    =)))

    ResponderEliminar
  2. A mi també m'ha agradat molt. Tota aquesta pressió del conte amb contrast amb el final on la noia s'ha tret tot el pes de la feina de sobre. Molt bo!

    ResponderEliminar
  3. Tens tota la raó, de vegades tenir més diners no significa ser més feliç. Molt bon relat.....ha tornat la inspiració...jejejejeje

    ResponderEliminar
  4. Molt bé guapa!!! m'agradat molt la teva història!!!

    Els diners no donen la felicitat, però si que ajuden a ser una mica més feliços.

    Un petó

    ResponderEliminar
  5. Sí, ha semblat que em veia a mi mateixa...va ser la millor decisió de la meva vida...

    ResponderEliminar
  6. Molt bon relat! felicitats! els diners per sort no ho són tot

    ResponderEliminar
  7. Molt maco i engantxa! Estan molt ben fetes les descripcions, hauries de fer una segona part, a veure com li va la seva nova vida!

    ResponderEliminar

Gracias por dejar tu opinión.