Quan per fi va arribar el taxi, va mirar el rellotge i li quedaven 30 minuts per arribar i embarcar. Per sort no hi havia gaire distancia d’aquell carrer fins l’aeroport. El taxi més que córrer es va enlairar, quan ella li va explicar la pressa que tenia.
Va baixar del taxi, i encara que tenia moltes ganes d’encendre una cigarreta, va preferir no perdre temps i començar a corre cap a les escales que la pujaven fins la porta d’embarcament. Anava suant, encara que el temps era fresc, però des de bon matí que llevat, s’havia passat el dia corrents i amb angoixa per no fer tard. Quan per fi va arribar a la porta que anunciava la sortida d’aquest vol cap a Barcelona, va respirar tranquil·la, va trucar a casa per avisar que ja sortia el seu vol, encara que hi havia per 20 minuts mes, per la pluja que estava caient a l’aeroport.
Va fer un repàs ràpid a les anotacions que havia pres en aquella agenda que sempre l’acompanyava; Com sempre, es qüestionava si valia la pena tanta entrega i tantes hores fora de casa, a canvi del sou que cobrava. Des de que l’havien ofert aquest lloc amb mes responsabilitat, que li permetia comprar-se millor roba, i permetre’s algun capritx de tant en tant, que notava que ja no era tan feliç com abans. Aquella tasca li aportava massa feina i la exprimia massa. Però aquell va ser el darrer dia, havia anat a parlar amb el de Recursos Humans, per dir que plegava. Això no estava fet per ella, i per sort s’ha n’havia donat compta a temps. No li preocupava el seu futur, ja sen sortiria. En aquell moment van anunciar la sortida del vol i va començar a somriure d’orella a orella.
Déu n'hi do quin dia ha tingut la teva protagonista! No m'estranya que finalment hagi pres aquesta decisió. M'agrada molt el teu relat Azu i que t'hagis animat!
ResponderEliminarPD. No sé si ho saps, però has de fer-li el link amb la pàgina de Relats Conjunts i comunicar-los el link amb el teu post.
Mil petonets, wapaaa!
=)))
A mi també m'ha agradat molt. Tota aquesta pressió del conte amb contrast amb el final on la noia s'ha tret tot el pes de la feina de sobre. Molt bo!
ResponderEliminarTens tota la raó, de vegades tenir més diners no significa ser més feliç. Molt bon relat.....ha tornat la inspiració...jejejejeje
ResponderEliminarMolt bé guapa!!! m'agradat molt la teva història!!!
ResponderEliminarEls diners no donen la felicitat, però si que ajuden a ser una mica més feliços.
Un petó
Sí, ha semblat que em veia a mi mateixa...va ser la millor decisió de la meva vida...
ResponderEliminarFantastic Besets
ResponderEliminarBUEN FINDEEEEEEEEEE!!!
ResponderEliminarBesos.
Molt bon relat! felicitats! els diners per sort no ho són tot
ResponderEliminarMolt maco i engantxa! Estan molt ben fetes les descripcions, hauries de fer una segona part, a veure com li va la seva nova vida!
ResponderEliminar