LA MARE

Tinc la meva mare bastant malalta des de fa molts dies. No la havía vist aixi mai; sense gana, sense aixecar-se del sofa o del llit, i amb molt de dolor, que només pels calmants que pren está aguantan.
Em té molt preocupada, li están fent proves, pero encara que no se res segur, tinc sospitas de que es molt serio això que té. Va començar fa quinze dies (mentida, fa quinze dies que m'ho va dir, però crec que porta temps aixi, encara que anat a mes) amb un dolor abdominal molt agut, i també va notar-se un bulto que li havía sortir per sobra la panxa.
La vaig acompanyar a la Dra. de capçalera, i aquesta enseguida em va mirar d'una manera espezial. Potser en aquell moment no ho vaig entendre, pero quan marxavam em va fer senyes i em va dir que em trucaría. Ens va demanar que li fessin unes proves, com ara un tac i una colonoscopia.
Aquella mateixa tarda, efectivament, em va trucar. Em va dir que sospitava alguna cosa, per tal com havia vist a la meva mare, que sobretot li fessin les proves que havía demanat i d'una manera urgent.
Aquella mateixa setmana li van fer el tac abdominal amb contratst, i li vaig portar el resultat enseguida el vaig tenir. A la consulta em va confirmar que la prova havía dit que hi tenia alguna cosa seria, el fetge estava inflamat, i que la prova de la colonoscopia sería determinant.
A la mare li vaig explicar molt per sobre el que m'havia dit la Dra., que el fetge el tenia inflamat i que els metges, mitjançant les proves, tenian que esbrinar perque estava inflamat.
Ella, li va extranayar, perque mai havia tingut res, com es que ara li deian això, a que era degut?
Aquells dies posteriors van ser de nervis, e intranquilitat; a mes a mes que al no trobar-se bé, encara empitjora tot. El diumenge la vam portat a l'Hospital del Mar, perque el dolor no li marxava, i la veia patir, dia i nit. Vaig portar el resultat i van veure que al següent dimecres teniam que fer-li l'altre prova, i per tant la van enviar cap a casa.
El dimecres vem anar a fer la colonoscopia, vaig anar amb el meu germà i vem estar esperant una hora -haviam anat abans de l'hora convinguda- amb uns dolors que la mare tenia que no podia amb la seva ánima. Em trenca el cor quan veig que es queixa tant. Ella mai s'ha queixat per res.
La prova va sortir bé. Sembla que no hi té res al recta o intestí. Quan la vaig veure després de l'anestesia, la vaig abraçar plorant. Pobreta la mare, no es mereix tot això que está passant.
Fa nou messos de la mort del meu germà, i penso que tot això que li está passant a la meva mare es degut al disgust, tristó, poques ganes de viure, que li han quedat des de aleshores.
Ara hem d'anar demà dilluns al especialista de l'aparell digestiu, per veure que ens explica.
Estem espantats. Ell está espantada, jo estic espantada, els meus germans están espantats.
No sé com anirá, que ens dirán, com trobarán a la mare, i el que es important, si allò que li troban té sol·lució.